www.bcn.cat ICUB:MHCB

Aquell 18 de juliol era un dia calorós, com aquest.
— Sí. I Barcelona era una festa. Bullia. Pels carrers hi havia 60.000 esportistes de tot Europa i Amèrica. El 19 de juliol, a la tarda, s'havia d'inaugurar l'Olimpíada Popular, la resposta obrera als Jocs de Hitler. Pau Casals assajava al Palau. I el meu germà Ferran, campió de natació de Catalunya, subcampió d'Espanya, l'orgull de casa!, havia de participar en dues modalitats.
— Mentrestant, l'alçament triomfava a Melilla.
— L'Àfrica quedava tan lluny… Aquella nit, el meu germà va anar a les Picornell a entrenar-se. Quan va tornar, ens va dir que la plaça d'Espanya era plena de guàrdies d'assalt. Ens en vam anar a dormir pensant que eren allà per l'Olimpíada, somiant amb el pollastre que li faria la mare al Ferran si aconseguia una bona marca.
— No eren allà per això.
— No. A les sis del matí ens va despertar el soroll de trets. La mare era portera del número 56 del carrer de Balmes. El pis estava sota el terrat. Hi vam pujar. Els trets venien de la caserna de Pedralbes.
— Els terrats van ser miradors.
— Allà ens vam quedar. Menys el meu germà, que va anar corrents al club, a l'Escola Industrial. ¡Va tornar tan decebut! Havien cancel·lat  l'Olimpíada. Crec que el que més em va pesar aquell dia va ser veure la seva frustració, ¡la de tota una joventut...!
— ¿Va pesar més que la por?
— Més. El meu germà va anar a la plaça de Catalunya, a la Rambla. Hi havia un gran moviment de gent i de camions. La ràdio deia que hi havia hagut una sublevació militar i que la gent sortia a sufocar-la. Sobretot la CNT, i després la FAI. El 20 de juliol, un grup d'incontrolats amb el mocador vermell i negre van treure llibres de la biblioteca del Seminari i els van cremar a Balmes.

Entrevista  a Maria Salvo, fundadora de Dones del 36
El Periódico de Catalunya, 18 de juliol de 2006

[ tancar ]